Us poso en situació: el Juli,
Així que després d’un parell d’horetes de feina, i sense cap més incident amb el Muni ens disposem a abandonar la boirosa ciutat de SF. La primer parada serà Napa (zona vinícola molt propera a la ciutat). El cotxe té GPS, així que li diem que ens porti cap Napa. I vinga tu, tots cap a Napa. Gire a la derecha. Sítuese en el carril de la izquierda. Abandone la autopista. Creuem el pont, que està immers en una boira ben espessa. Tenim la sensació de creuar un portal cap a un altra dimensió. Poc a poc, abandonem el mal temps i el sol ens va il·luminant, i a la llunyania veiem un gran núvol que amaga San Francisco. El GPS ens guia i anem veient com van apareixent vinyes als nostres voltants: sembla que estem a Vilafranca, i encara ho sembla més quan veiem un cartell que diu “Caves Gloria Ferrer”. En un moment donat apareix un gran cartell que diu NAPA, però el GPS ens fa seguir recte..la nostra experiència fa que deixem de fer cas a la màquineta i fem cas als nostres ulls. Seguim el cartell. Seguim el cartell i anem a parar a una bonica carretera amb vinyes a tocar. Bonica però sinuosa, pensem que potser ens hem equivocat...que potser no era el camí més curt....així que prometem a la veu sudamèricana que li farem cas. Ella recalcula la ruta i apa, anar seguint-la. Tornem a agafar la autopista. Tot recte. Veiem un cartell que diu: NAPA. No li fem cas. Veiem un altre cartell que diu NAPA. No li fem cas. Ens fa sortir. Sortim. Ens fa agafar una carretera. Cartells de Napa? No pas. Li hem dit el camí més curt...haurà agafat un drecera? En fa deixar la carretera i agafar una carretereta, gairebé de grava. En aquest punt ja gairebé continuem més per curiositat que per res més... Ens fa anar recte. Ens fa creuar un pas a nivell, sense barrera. Seguim recte. Comencem a endinsar-nos en un camp groc, sec. Ens mirem estranyats. Estem anant a Napa? Seguim recte fins que....fins que la carretera s’acaba! La màquina diu que em arribat al nostre destí! Al costat hi ha una casa amb una senyora que ens mira amb cara d’al·lucinada i un conill (si! Un conill) que ens mira dient “aaaiiii...aquests turistes!”. Més enllà un graner vermell. Si us imagineu una imatge aèria penseu en un camp gran gran de blat amb la casa i el graner del granger, una carretereta estreta que arriba a la casa i a la fi d’aquesta, un cotxe blanc que no entén que ha passat! Donada la situació no podem parar de riure. Surrealisme total, i més encara quan aixequem el cap i veiem un cartell que diu “END”. La senyora sud-americana ens ha portat al final!!!! Però al final de que?
1 comentari:
Es diuen mapas. Estan callats i no emprenyan. La foto del paisatje marí amb illots ... preciosa!!!
Publica un comentari a l'entrada