Homeless i limusines

Avui després d’una estona de laboratori, al vespre he tingut ganes de caminar una mica i he anat passejant tranquil·lament pel carrer Haight. Ja era fosc (al voltant de les 9) i hi havia boira. Realment el passeg ha estat una mica inhòspit. La boira d’aquí corre de pressa (això és mereix un altre post...) i la veus passar il·luminada pels fanals del carrer: la boira i els arbres retorçuts i les cases i la llum de la nit. Després d’un tros de carrer en aquest ambient he arribat a la zona més comercial del carrer (tot tancat clar): hi ha una barreja curiosa de tendes hippies, tendes de segona mà, tendes modernes, tendes úniques. El pobre carrer deu tenir una crisis d’identitat bastant gran. Però de des luegu el més famós d’aquest carrers són el seus homeless: molts, millor dit: mogollón. Gent entre punky i hippie, que s’ha perdut en algun moment del temps. Sempre que passes pel seu costat sents en primer lloc alguna frase simpàtica i/o enginyosa (si l’entens) demanant alguna moneda seguida d’algun tipus de burla farcida de despreci perquè no n’hi has donat cap i mentre s’allunya l’insult sents un altra frase bonica que s’acosta. De cop, entre tot aquest ambient una mica ranci apareix una gran limusina negra que para a la acera i baixa un xofer enorme i negre amb traje (rollo men in black), obre la porta de la part de darrera i baixa un jovenet que va a comprar un sandwitch o algo així. El noiet torna, li obren la porta, entra i la limusina marxa tota elegant enmig de la boira. Curiós contrast. I jo em dic: no entenc el tema limusines..i és que si ets famós i tens diners i pateixes per la teva integritat, coi! No vagis amb una limusina! Que canta més que una almeja! O potser és que el que són famosos i tenen diners i pateixen per la seva integritat no van amb limusines, i realment els que hi van són els que volen ser famosos i rics i patir per la seva integritat? Els homeless, de tot això, se'n riuen.