SF without terremotos is not SF

...i és que si, he viscut el terremoto de rigor a San Francisco! I si, no només en la escala de Ritcher si no que també en forma de visites. Ambdues coses fantàstiques. La primera la explicaré amb detall un altre dia, la segona també. En aquest post prefereixo fer-vos un resumillo, una sinopsis, un abstract, dels motius del meu silenci blogal. Dit així de pressa i correns diríem que el primer motiu va ser la esperada i desitjada arribada del David a terres Americanes; el segon va ser la aparició (o reaparició) de una tendinitis al canell esquerra que em va deixar totalment inútil i que mereix un post en tota regla ja que vaig tenir l’honor de tastar el sistema sanitari dels US; i el tercer, precipitat pel segon motiu, unes fabuloses i inoblidables vacances per California amb el David.

De moment us explico això, que en realitat és com no explicar res, però almenys posa en situació i dona una miqueta d’intriga per el que vindrà en detall a continuació. Seria una mica com un episodi del Cor en divendres, no?

Ah si, una última cosa. Ja sabeu que Amèrica té la fama de que tot és molt gran. Jo ho corroboro. Ho corroboro i a més puc dir que m’he adaptat a la perfecció: aquesta foto ho demostra (prometo que no hi ha hagut intervenció del Photoshop, a que no David?).

Qui havia dit mai que era baixeta? EH!!!! Qui és la germana més alta ara?!?!