Viatge per California (un trocet)

Una miqueta tard, arriba la crònica del viatget per California que vam fer amb el David. Viatge de sol, de calor, de cotxe, de Motels, de paisatge. Viatge feliç. Una pinzellada de cada lloc, marxant d’un lloc amb el record de l’altre. I així, a pinzellades, us l’explico jo. Vam començar per una punteta del Gold Country buscant els pobles de l’Oeste i travessant una pradera i algunes muntanyes vam arribar al Mono Lake. El llac que glaça la sang, que esfereeix i dona pau a la vegada, un llac immòbil on l’únic moviment que hi ha és el dels milers (sense exagerar) de mosques que viuen a les seves vores. El llac ens va donar la entrada a Yosemite que vam travessar de punta a punta, fascinats amb els arbres que viuen i creixen a enormes plaques llises de pedra i amb els ulls alerta esperant l’aparició d’un òs. En ple sol vam regalar al parc la nostra visita i ascensió a les Nevada i Vernal Falls (van insistir molt que dues eminències com nosaltres havíem d’anar-hi) i el despedírem (al parc) amb un passeig per les sequoies gigantes (que, com diria la Valenciana de Oh! Europa: me les imaginava més grans!).

El següent objectiu era arribar al a costa, així que carretera i manta travessant la plana que separa la serra del mar. Paisatge: res – arbres fruiters – res – res –res –res – arbres fruiters- res. Vam anar a petar a un poble de interior proper a la costa (Paso Robles), que com a poble no tenia res, però on feien una Fira de Bestiar de la comarca: molt molt interessant i divertit. Música (5 dies abans hi havia tocat el Bob Dylan! Uau!), animals, rodeos, curses de porcs, cowboys (dels de veritat). Després d’aquesta parada, arribàrem a la costa, i contra pronòstic, al fred i a la boira (vam comprovar que és el lloc favorit de vacances del Death Valley!). A la costa i vam trobar platges verges (i molt, molt fredes), elefants marins, suaus penya-segats, lleons marins, riuets, foques, una carretera sinuosa, llúdrigues marines (l’Otter...l’altre gran amor del David!), una cascada que cau tranquil·lament a la platja (a la que desgraciadament no s’hi pot arribar..), entre altres moltes coses. La despedida del viatge va ser a Monterrey, i se’n destaca el tan esperat bany al Pacífic i un tour d’intentar veure balenes; el que no se’n destaca: els calamars fregits! Quina desil·lusió...quan arribi a Barcelona em penso posar les botes!

En resum, un viatge tranquil ple de bons records. Un viatge feliç per un trocet de California!