Set de Juliol del 2007. 07/07/07. 777. Les 8 del matí 15 minuts. Dissabte. Fa un dia de boira d’aquella que et mulla quan camines, fa fred. Tota dormida i amb un cafè a la ma espero l’autobús per anar a la feina. Repeteixo, dissabte 8:15 am. La boira no ajuda a despertar-se. Arriba l’autobus .....ep! abans de continuar he de fer un petit incís informatiu resumit en tres punts: 1) El Muni és el sistema de transport de San Francisco, i inclou tan autobusos com tramvies com “metro”; 2) El Muni té el seu propi sistema de mesura del temps, la conversió no està escrita enlloc, però després d’aquest temps he arribat a la conclusió que 1 minut Munià equival a un rang de
Com deia, arriba l’autobús, i jo, dormida, amb el 1,5 en una ma i el cafè a l’altra pujo i poso els quarters (25 cents) i em disposo a posar el bitllet arrugat de dolar quan el conductor comença a dir “datsfat datsfat datsfat” (o això és el que jo sento), com que estic dormida no hi ha massa comunicació entre el meu cap i les meves mans, així que mentre me’l miro amb cara perplexa de no-estic-enenent-que-dius les meves mans segueixen posant el dolar i el conductor segueix dient “DATSFAT DATSFAT DATSFAT!” i plim! el bitllet cap a dins! I les meves neurones matinals arriben a la conclusió (no pregunteu com) que el bitllet estava arrugat i que s’ha encallat la màquina, així que començo a dir “oohh!! I’m sorry, I’m sorry!” i vaig marxant dient “Sorry sorry sorry” i mentre marxo sento que l’home diu ben fluixet “you lost it....”. M’assec i penso: you lost it? Com que you lost it? Lo qualo?!
No serà fins hores després que
1 comentari:
ja-ja-ja-ja
ji-ji
jo.jo-jo-jo-jo
je-je
ja-ja-ja
ji-ji
jo
ja-ja-ja-ja
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada